Quan les porres són l'únic llenguatge del diàleg

A tot arreu se'n parla avui de la brutalitat policial que van fer servir ahir els mossos d'esquadra indiscriminadament contra els estudiants, vianants i periodistes. És vergonyós que avui dia, en una suposada democràcia es continuïn produint espectacles d'aquesta mena en una societat que, recordem, ha d'avançar cap al diàleg i el respecte. Després de la desmesurada violència i persecucions pels carrers de Ciutat Vella duta cap a estudiants armats amb llibres i apunts avui encara es palpava a l'ambient la crispació on hem estat espectadors d'un silenci molt tens a la plaça Sant Jaume. Els partidaris com detractors d'aquesta situació no han trigat a sorgir. Encara que hi ha qui justifica l'actuació dels mossos el cert és que la condemna ha estat unànime on col·lectius com el Col·legi de Periodistes, el Col·legi d'Advocats, SOS Racisme i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona s'han mostrat en contra de l'actuació policial i han demanat responsabilitats.

No és la primera vegada que es qüestiona l'actuació dels mossos d'esquadra, la policia que en principi ha de vetllar per protegir-nos fa un clar abús de poder. Vam ser espectadors també dels incidents ocorreguts a la comissaria de Les Corts gràcies a una de les primeres càmeres de vigilància que s'estan implantant a les comissaries. La situació però, està esdevenint insostenible degut a la ineficient tasca que està duent el Departament d'Interior per això cal que el Conseller Joan Saura dimiteixi, que es prenguin les mesures pertinents i es demanin responsabilitats. El que no podem fer es girar la cara cap a una altra banda, esquivar la realitat i passar de puntetes després del que ha ocorregut com ha fet en Joan Saura a les seves declaracions, cal contundència i no la rialleta que se li ha escapat al conseller durant les seves declaracions.

En tot aquest procés de reivindicacions pacífiques s'ha dubtat molt sobre la capacitat dels estudiants per decidir sobre el seu futur. Cada acció duta pels estudiants per fer sentir la seva veu i reivindicar el seu dret de participar en un procés que, no oblidem els principals implicats són els estudiants, ha estat mirada amb lupa. Tanmateix, els mitjans de comunicació han centrat la notícia en les ocupacions i incidents més greus que han succeït sense parar-se a mostrar quina és la vertadera reivindicació que fan els estudiants.

Es parla d'estudiants “anti-bolonya” quan els estudiants no estan en si en contra de bolonya (més ben dit EEES) sinó de com s'està aplicant a les nostres universitats. L'EEES ens aporta coses molt positives com poder validar els estudis al llarg d'Europa però del que no es parla és que tal i com s'aplica s'està produint una elitització de la universitat pública.

El nou EEES regula els crèdits en hores lectives i hores que ha de realitzar l'alumne pel seu propi compte fent incompatible el treball amb l'estudi, això sense un bon nivell de beques – que per altra banda és molt exigent – fa que només aquelles persones que tinguin prou recursos econòmics puguin accedir a uns estudis universitaris, per no parlar de l'augment considerable dels preus dels crèdits, on a més, obliguen als estudiants a matricular-se d'un mínim de crèdits. Per altra banda, l'adaptació al nou pla fa que es cursin menys assignatures optatives, pel que l'especialització és menor i si vols especialitzar-te has de realitzar un màster de preu considerablement superior al que es paguen els crèdits i allargant així més els estudis. Altra punt de conflicte és la introducció de l'empresa en el pla d'estudis, aquesta introducció que a priori podríem considerar positiva a l'hora d'incorporar-se al món laboral, es tradueix en que l'empresa controla part del contingut dels estudis creant així productes en funció del que necessita el mercat, un mercat altrament variable creant alhora persones altament especialitzades en una temàtica concreta però sense un coneixement general de la matèria. Es deixa doncs de concebre la universitat com un espai destinat al coneixement i passa a concebre's com un espai destinat al món laboral mercantilitzant els estudiants.

A grans trets aquestes són les principals reivindicacions dels estudiants. Amb les mesures que existeixen, perquè recordem l'aplicació de l'EEES depèn de les universitats, tots aquests problemes es poden solucionar mitjançant el diàleg. La darrera reivindicació dels estudiants no és cap altra que esgotar el termini de l'aplicació que és fins el 2010 podent obrir un espai de diàleg amb les universitats, malgrat això s'ha criminalitzat als estudiants com a antisistemes fent-los callar a cops de porra.

S'ha d'avançar cap a una educació, pública, en català i de qualitat. Els estudiants només han volgut decidir i participar sobre el seu futur, però si el futur que ens espera es bassa en la violència i no en el diàleg, tenim el futur condemnat retrocedint en tots els drets que havíem guanyat amb aquesta, sembla ser, falsa democràcia.

Les dones parim, les dones decidim

Darrerament es parla molt del dret a l'avortament i de la necessitat de reformular l'actual llei que així ho regula. L'actual llei d'avortament es plena de mancances i restriccions que ocasionen una inseguretat afegida a les dones que es volen acollir al seu dret d'avortar de la mateixa manera que l'avortament està contemplat com un delicte penal excepte en tres casos: si el fetus presenta una malformació, si l'embaràs és fruit d'una violació o bé si aquest pot ocasionar un risc greu tant físic o psíquic per la dona.

No entrarem a parlar sobre les setmanes que ho regulen, però la realitat és ben diferent. El 97% de les dones que volen avortar ho fan sota el supòsit que pateix un risc greu, xifra que ascendeix fins a un 99% en les menors de 25 anys. La majoria d'aquests casos el risc no és cap altre que merament el voler avortar, malgrat tot la llei exigeix que ho certifiqui un metge o metgessa, un especialista en psiquiatria i en molts casos s'ha de recórrer a la justícia, deixant la decisió en mans de terceres persones, privant a la dona sobre el dret de poder decidir sobre el seu propi cos.

Tanmateix, la majoria de dones que decideixen avortar ho fan a la sanitat privada, la sanitat pública només acull 3% dels avortaments del Principat, el 4,8% de les Illes Balears i el 10,8% al País Valencià. Això és degut a que la sanitat pública és molt més restrictiva i s'han de seguir un seguit de processos que impliquen l'espera de vàries setmanes amb el conseqüent neguit i augment de risc que això comporta. Per altra banda, els centres on es poden realitzar l'IVE està ple de mancances territorials fent que les dones i acompanyants s'hagin de desplaçar suposant un cost afegit més.

Des de les JERC apostem per una nova llei de l'avortament lliure, gratuït i fora del codi penal. Lliure perquè les dones puguin tenir la capacitat de decidir sobre el seu propi cos. Gratuït perquè es pugui realitzar en la sanitat pública sense impediments. Fora del codi penal perquè és un dret i aquest no pot venir regulat per codi legislatiu, sinó per un codi civil.

L'avortament ha de deixar de veure's com un delicte penal i ha de passar a ser un dret d'exercici sobre el propi cos, que siguin les dones les que puguin decidir lliurement sobre el seu propi cos. S'ha d'obrir un debat transversal on les parts implicades puguin dir la seva i evitar així que s'acabi practicant de forma clandestina suposant així un veritable risc per la dona.

De la mateixa manera creiem que tota aquesta tasca legislativa i legal ha d'anar acompanyada de mesures de prevenció dels embarassos no desitjats. L'increment d'aquests en els darrers anys en els sectors més joves és realment preocupant. Les mesures iniciades per la regidoria de joventut pel que fa a prevenció i suport són realment deficients.

El Departament de Salut conjuntament amb la Secretaria de Joventut van iniciar un projecte anomenat “Projecte Màquina” el qual facilita als Ajuntaments de Catalunya la instal·lació i manteniment gratuït de màquines expenedores de preservatius a equipaments juvenils a un preu de 1,5€ per tres condons. Des de l'Ajuntament de l'Hospitalet no se n'ha fet cap demanda al respecte.

Les mesures disponibles al voltant de l'assessorament personalitzat al web de l'espai jove només fa referència a un telèfon on has de demanar cita prèvia els dimecres de 17 a 20h, la resta ho redirecciona al programa municipal per la dona. Actualment amb l'ús de les noves tecnologies els i les joves tendeixen a informar-se per la web, si aquesta no proporciona una informació clara, visible i explicativa, aquests es poden sentir desamparats.

Com ja vam advertir, el darrer pla local de joventut no contempla cap mena d'actuació ni mesura concreta, de la mateixa manera que la informació sobre les eines de suport que disposa l'Ajuntament són insuficients. Creiem que la regidoria de joventut ha de facilitar l'accés als joves a mesures preventives, no només d'embarassos no desitjats sinó també de malalties de transmissió sexual, així com una veritable informació i conscienciació sobre la importància de l'ús d'aquests i les conseqüències que se'n deriven. És necessari, sobretot, tenir més cura i seguiment sobre sectors més sensibles de la població, com pot ser el sector de la immigració. L'arribada de gent nouvinguda d'altres cultures o religions que prohibeixen l'ús de preservatius o pràctiques com la mutilació del clítoris, condicionen la llibertat de la dona a l'hora de decidir. Cal doncs que des de la regidoria de joventut es vagi més enllà de l'Espai Molí i dels programes DIRCES i es comencin a aplicar mesures útils i eficients pel jovent de la ciutat.