19 de març 2009

Quan les porres són l'únic llenguatge del diàleg

A tot arreu se'n parla avui de la brutalitat policial que van fer servir ahir els mossos d'esquadra indiscriminadament contra els estudiants, vianants i periodistes. És vergonyós que avui dia, en una suposada democràcia es continuïn produint espectacles d'aquesta mena en una societat que, recordem, ha d'avançar cap al diàleg i el respecte. Després de la desmesurada violència i persecucions pels carrers de Ciutat Vella duta cap a estudiants armats amb llibres i apunts avui encara es palpava a l'ambient la crispació on hem estat espectadors d'un silenci molt tens a la plaça Sant Jaume. Els partidaris com detractors d'aquesta situació no han trigat a sorgir. Encara que hi ha qui justifica l'actuació dels mossos el cert és que la condemna ha estat unànime on col·lectius com el Col·legi de Periodistes, el Col·legi d'Advocats, SOS Racisme i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona s'han mostrat en contra de l'actuació policial i han demanat responsabilitats.

No és la primera vegada que es qüestiona l'actuació dels mossos d'esquadra, la policia que en principi ha de vetllar per protegir-nos fa un clar abús de poder. Vam ser espectadors també dels incidents ocorreguts a la comissaria de Les Corts gràcies a una de les primeres càmeres de vigilància que s'estan implantant a les comissaries. La situació però, està esdevenint insostenible degut a la ineficient tasca que està duent el Departament d'Interior per això cal que el Conseller Joan Saura dimiteixi, que es prenguin les mesures pertinents i es demanin responsabilitats. El que no podem fer es girar la cara cap a una altra banda, esquivar la realitat i passar de puntetes després del que ha ocorregut com ha fet en Joan Saura a les seves declaracions, cal contundència i no la rialleta que se li ha escapat al conseller durant les seves declaracions.

En tot aquest procés de reivindicacions pacífiques s'ha dubtat molt sobre la capacitat dels estudiants per decidir sobre el seu futur. Cada acció duta pels estudiants per fer sentir la seva veu i reivindicar el seu dret de participar en un procés que, no oblidem els principals implicats són els estudiants, ha estat mirada amb lupa. Tanmateix, els mitjans de comunicació han centrat la notícia en les ocupacions i incidents més greus que han succeït sense parar-se a mostrar quina és la vertadera reivindicació que fan els estudiants.

Es parla d'estudiants “anti-bolonya” quan els estudiants no estan en si en contra de bolonya (més ben dit EEES) sinó de com s'està aplicant a les nostres universitats. L'EEES ens aporta coses molt positives com poder validar els estudis al llarg d'Europa però del que no es parla és que tal i com s'aplica s'està produint una elitització de la universitat pública.

El nou EEES regula els crèdits en hores lectives i hores que ha de realitzar l'alumne pel seu propi compte fent incompatible el treball amb l'estudi, això sense un bon nivell de beques – que per altra banda és molt exigent – fa que només aquelles persones que tinguin prou recursos econòmics puguin accedir a uns estudis universitaris, per no parlar de l'augment considerable dels preus dels crèdits, on a més, obliguen als estudiants a matricular-se d'un mínim de crèdits. Per altra banda, l'adaptació al nou pla fa que es cursin menys assignatures optatives, pel que l'especialització és menor i si vols especialitzar-te has de realitzar un màster de preu considerablement superior al que es paguen els crèdits i allargant així més els estudis. Altra punt de conflicte és la introducció de l'empresa en el pla d'estudis, aquesta introducció que a priori podríem considerar positiva a l'hora d'incorporar-se al món laboral, es tradueix en que l'empresa controla part del contingut dels estudis creant així productes en funció del que necessita el mercat, un mercat altrament variable creant alhora persones altament especialitzades en una temàtica concreta però sense un coneixement general de la matèria. Es deixa doncs de concebre la universitat com un espai destinat al coneixement i passa a concebre's com un espai destinat al món laboral mercantilitzant els estudiants.

A grans trets aquestes són les principals reivindicacions dels estudiants. Amb les mesures que existeixen, perquè recordem l'aplicació de l'EEES depèn de les universitats, tots aquests problemes es poden solucionar mitjançant el diàleg. La darrera reivindicació dels estudiants no és cap altra que esgotar el termini de l'aplicació que és fins el 2010 podent obrir un espai de diàleg amb les universitats, malgrat això s'ha criminalitzat als estudiants com a antisistemes fent-los callar a cops de porra.

S'ha d'avançar cap a una educació, pública, en català i de qualitat. Els estudiants només han volgut decidir i participar sobre el seu futur, però si el futur que ens espera es bassa en la violència i no en el diàleg, tenim el futur condemnat retrocedint en tots els drets que havíem guanyat amb aquesta, sembla ser, falsa democràcia.


1 comentari:

Lluís ha dit...

Veig que tornes a l'activitat blocaire, me n'alegro :-) Completament d'acord amb el que dius.