02 de desembre 2006

Dits

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.

Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

Cap comentari: