17 de desembre 2006

La marató

Sí gent, avui és el dia de la marató enguany dedicada al dolor crònic, un dolor que moltes vegades s'amaga molt i que malauradament afecta a un ample conjunt de la societat. Sense anar més lluny tots de nosaltres segur que tenim algun conegut que la pateixi, o vosaltres mateixos podeu ser una víctima més d'aquest dolor. Ara mateix acaben d'anunciar que les donacions ja superen els dos milions d'euros, una gran xifra, però una xifra que entre tots hem de fer que augmenti.

El dolor crònic va des de els dolors oncològics, la fibromiàlgia, les migranyes... i afecta a gent de totes les edats, sigui quin sigui el seu sexe o color. És un dolor que no arriba a matar, però que malaudarament has d'aprendre a conviure amb ell que és el més difícil per aquestes persones que el pateixen. Haver d'acceptar que aquest dolor conviurà amb tu tota la vida, i que hauràs de fer que sigui una part més del teu dia a dia, i a més d'acceptar que hauràs de conviure amb ell tota la vida has de treure forces d'on no n'hi ha per seguir endavant a la vida, per no decaure. Aquest dolor et proporciona una vida de patiments i t'has de resignar a acceptar-lo perquè malgrat que la majoria tenen tractament aquest tractament no arriba a pal·liar tots els efectes que el proporciona. A mí especialment m'ha agradat molt el que deia una dona als talls publicitaris: "no puc dir que avui em trobo bé, puc dir, avui em trobo millor o avui em trobo millor, però mai em trobo bé" a mí aquesta frase em va calar molt, la veritat és que té tota la raó, una bona forma de sintetitzar el que significa aquest dolor. També ha sortit una nena petita que pateix dolor oncològic la qual diu que no és queixa perquè no vol que li facin tantes proves que també són doloroses. Segur que totes aquestes persones es plantegen quin deu ser el sentit de la vida quan no la pots gaudir plenament, quan hi ha quelcom que està fora de les teves mans i de les mans de qui t'envolten i que no et deixa gaudir.

Aquestes persones que pateixen el dolor crònic són persones com tú o com jo, que et creues cada amb ells pel carrer i que malgrat que per dins s'estiguin morint de dolor s'escarrassen en regalar-te un somriure i una bona cara dia a dia. Unes persones amb una força de voluntat increïble i realment admirable. Cap de nosaltres extem excloso a l'hora de patir aquest dolor, per això avui més que mai hem de ser tots solidaris i col·laborar perquè aquest dolor tingui cura, perquè aquestes persones que demostren dia a dia que no es pensen rendir puguin ser recompensades, puguin gaudir de la vida plenament. Això només és possible amb l'ajuda de tots i totes, amb la nostra solidaritat.

Malauradament aquest és un tema que com a molts de vosaltres us toca de ben a prop. Els meus avis van morir de càncer, la meva mare té una ciàtica i fibromiàlgia, la meva àvia pateix diversos dolors d'ossos, el meu pare pateix migranya... Com veieu això ens afecta a tots, inclós molts d'aquestes dolors poden tenir un caràcter hereditàri, com crec que és el meu cas que penso que he heretat les migranyes del meu pare, ara s'ha de veure l'evolució. Haver de sentir els crits de dolor de ma mare cada dia em destrossa el cor. Ets sents tant impotent i no et queda cap altre cosa que animar-la com pots, ja que és molt difícil animar a algú que porta vora de 30 anys patint aquest dolor. Veure patir persones tant properes i que t'estimes tant et fan veure la vida amb uns altres ulls. De vegades les persones no es preocupen per enfermetats així fins que no les pateixen en primera persona. Per aquest motiu s'ha de fer una crida a tot el poble, perquè entre tots hem d'acabar amb això, perquè no han de patir més persones.

Aquest dolor fa patir sobretot a la persona que el pateix, però a tots el que ens envolta aquest dolor també ens fa patir. Ens sentim impotents davant aquesta situació. Calen inversions en investigació, perquè si tots posem de la nostra part perquè això es pugui investigar de ben segur que la solució a aquest problema estarà cada dia més a prop nostre. Fes-ho per tú, fes-to pels altres, però fes-ho!

Cap comentari: