Digue'm que m'estimes

Digue'm que m'estimes - Els Pets

Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.

Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.
Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.

Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després me n'aniré.

Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan te n'adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.

Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.

Digue'm que m'estimes
omple'm el cos de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

La marató

Sí gent, avui és el dia de la marató enguany dedicada al dolor crònic, un dolor que moltes vegades s'amaga molt i que malauradament afecta a un ample conjunt de la societat. Sense anar més lluny tots de nosaltres segur que tenim algun conegut que la pateixi, o vosaltres mateixos podeu ser una víctima més d'aquest dolor. Ara mateix acaben d'anunciar que les donacions ja superen els dos milions d'euros, una gran xifra, però una xifra que entre tots hem de fer que augmenti.

El dolor crònic va des de els dolors oncològics, la fibromiàlgia, les migranyes... i afecta a gent de totes les edats, sigui quin sigui el seu sexe o color. És un dolor que no arriba a matar, però que malaudarament has d'aprendre a conviure amb ell que és el més difícil per aquestes persones que el pateixen. Haver d'acceptar que aquest dolor conviurà amb tu tota la vida, i que hauràs de fer que sigui una part més del teu dia a dia, i a més d'acceptar que hauràs de conviure amb ell tota la vida has de treure forces d'on no n'hi ha per seguir endavant a la vida, per no decaure. Aquest dolor et proporciona una vida de patiments i t'has de resignar a acceptar-lo perquè malgrat que la majoria tenen tractament aquest tractament no arriba a pal·liar tots els efectes que el proporciona. A mí especialment m'ha agradat molt el que deia una dona als talls publicitaris: "no puc dir que avui em trobo bé, puc dir, avui em trobo millor o avui em trobo millor, però mai em trobo bé" a mí aquesta frase em va calar molt, la veritat és que té tota la raó, una bona forma de sintetitzar el que significa aquest dolor. També ha sortit una nena petita que pateix dolor oncològic la qual diu que no és queixa perquè no vol que li facin tantes proves que també són doloroses. Segur que totes aquestes persones es plantegen quin deu ser el sentit de la vida quan no la pots gaudir plenament, quan hi ha quelcom que està fora de les teves mans i de les mans de qui t'envolten i que no et deixa gaudir.

Aquestes persones que pateixen el dolor crònic són persones com tú o com jo, que et creues cada amb ells pel carrer i que malgrat que per dins s'estiguin morint de dolor s'escarrassen en regalar-te un somriure i una bona cara dia a dia. Unes persones amb una força de voluntat increïble i realment admirable. Cap de nosaltres extem excloso a l'hora de patir aquest dolor, per això avui més que mai hem de ser tots solidaris i col·laborar perquè aquest dolor tingui cura, perquè aquestes persones que demostren dia a dia que no es pensen rendir puguin ser recompensades, puguin gaudir de la vida plenament. Això només és possible amb l'ajuda de tots i totes, amb la nostra solidaritat.

Malauradament aquest és un tema que com a molts de vosaltres us toca de ben a prop. Els meus avis van morir de càncer, la meva mare té una ciàtica i fibromiàlgia, la meva àvia pateix diversos dolors d'ossos, el meu pare pateix migranya... Com veieu això ens afecta a tots, inclós molts d'aquestes dolors poden tenir un caràcter hereditàri, com crec que és el meu cas que penso que he heretat les migranyes del meu pare, ara s'ha de veure l'evolució. Haver de sentir els crits de dolor de ma mare cada dia em destrossa el cor. Ets sents tant impotent i no et queda cap altre cosa que animar-la com pots, ja que és molt difícil animar a algú que porta vora de 30 anys patint aquest dolor. Veure patir persones tant properes i que t'estimes tant et fan veure la vida amb uns altres ulls. De vegades les persones no es preocupen per enfermetats així fins que no les pateixen en primera persona. Per aquest motiu s'ha de fer una crida a tot el poble, perquè entre tots hem d'acabar amb això, perquè no han de patir més persones.

Aquest dolor fa patir sobretot a la persona que el pateix, però a tots el que ens envolta aquest dolor també ens fa patir. Ens sentim impotents davant aquesta situació. Calen inversions en investigació, perquè si tots posem de la nostra part perquè això es pugui investigar de ben segur que la solució a aquest problema estarà cada dia més a prop nostre. Fes-ho per tú, fes-to pels altres, però fes-ho!

Por la boca vive el pez - Fito y Fitipaldis

Per tot, per res

ARRAN DE SORRA L'ESPILL

Arran de sorra l'espill
de la quietud de l'aigua
i el teu cos lleuger, lleuger
com una cançó poruga.

Arran de llavi el desig
i als dits un tacte de roses,
i el teu c

os lleuger, lleuger,
entre el meu desig i l'aigua.

I aquí el poema es fa carn,
la teva carn i la meva,
i un sol crit sense ressò
dins l'oci immens de la tarda.

Miquel Martí i Pol





I és per tot i per res que els meus pensaments es concentren en un sol punt.
Tanco els ulls i allà hi ets, tant real, tant viu... Les meves mans recorren deleroses cadascun dels racons del teu cos, el teu tacte, el meu, el desig de tots dos que s'uneix en un de sol, mentre els teus llavis busquen els meus llavis, suaus, ardents... Aquelles carícies, aquells petons, aquells somriures còmplices d'aquelles paraules que ens dèiem a cau d'orella.
Però quan obro els ulls tot es esvaneix , els teus ulls, les teves mans, els teus petons. Res queda d'aquells instants, el trist somriure amb que ara recordo aquells moments, la trista melangia d'aquells petons que ens vàrem fer temps ençà, les nostres mans unides en un sol punt, els nostres cors bategant cada vegada més fort. Junts vàrem emprendre un nou camí, un camí de carícies, un camí de dolces abraçades del qual ara només conservo aquest dolç record que nit rere nit emprèn un nou camí infinit, el camí dels meus somnis.

Dits

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

Posa't el llaç, posa't el condó!

Avui 1 de desembre és el dia mundial contra la SIDA. Malgrat que sembli que la població comença a adonar-se'n de la importància de prendre mesures contra la sida encara avui hi ha 40 milions de persones amb la SIDA i es calcula que 3.000 persones contrauen el virus diàriament. Una de cada quatre persones que el contrauen ni tan sols ho sap.
Hem de conscienciar-nos tots i totes sobre la importància de l'ús del condó, sobretot entre la població més jove ja que les dades també indiquen que el 40% dels nous contagiats tenen entre 15 i 24 anys, dades no gaire alentidores. El jovent hem de tenir clar que la protecció, la nostra salut, està per damunt de tot. Un condó et pot salvar la vida, però sembla que això encara no ho ha comprès l'església la qual segueix en la seva mentalitat conservadora que no ens portarà enlloc, una mentalitat que rebutjo totalment.
Tinc la sensació que el jovent comença a utilitzar més el condó per tal d'evitar embarassos no desitjats i per tant, de vegades, si la noia ja es pren la pastilla anticonceptiva deixa de banda el condó sense pensar en la quantitat de malalties infeccioses a la que està exposada, entre elles la SIDA, una malaltia que malauradament no té cura. La SIDA ataca el nostra organisme deixant-nos sense defenses. Hom no mor directament per la SIDA mor per una causa indirecta a la SIDA, la manca de defenses a l'organisme fa que un mínim refredat pugui arribar a fer trontollar la nostra vida.
Tot això està vist des d'un punt de vista occidental, però, i la gent del tercer món? Qui els pot proporcionar aquestes mesures per tal d'evitar el contagi? Per què aquí el jovent que té fàcil accés als condons prefereix no utilitzar-los? Fins a quin punt som capaços d'autodestruir-nos? No podem arribar a imaginar fins a quin punt arriba la irracionalitat de l'ésser humà en la nostra societat...
Mentre aquí tenim prou mesures per tal d'evitar el contagi a l'Àfrica sahariana els contagis s'han multiplicat per deu, i actualment el país que té més contagiats es l'Índia. Per això cal actuar contra la sida globalment, aquesta es tracta d'una lluita transversal. Calen mesures reals, més inversions en investigació, en fàrmacs per tal de poder pal·liar el virus de la sida, cal prevenir la sida des dels centres d'assistència primària més propers, cal gent més preparada en aquest tema i cal sobretot, conscienciar a la població mundial, cal garantir l'accés a aquestes mesures de prevenció i de "cura".

Entre tots i totes ho aconseguirem. Posa't el condó!