25 de novembre 2008

L'educació, eix fonamental contra la violència masclista


La violència masclista malauradament continua sent una constant en la nostra societat, una violència que neix de la desigualtat, de l’abús de poder i del domini de l’home envers la dona dins d’una societat patriarcal. La xifra de dones mortes a causa de la violènca de masclista des d’inicis d’any fins al setembre a Catalunya ascendeix ja a 9 sense comptar les víctimes d’abusos i maltractaments tants físics com psicològics que segueixen patint cada dia dones de tots els indrets: veïnes, amigues, familiars... Només a Catalunya l’any 2007 es van registrar 15830 denúncies.


Tanmateix ni l’enduriment de les lleis, ni les campanyes fetes des del govern semblen sorgir efecte en una societat en la que se suposa que ha d’avançar cap a la plena igualtat. La llei integral aprovada ara fa 3 anys ha resultat infeficient en la seva aplicació, moltes de les mesures reflexades en aquesta llei han resultat poc efectives. Cada dia són més les dones que s’acullen als avantatges que va suposar l’aprovació de la llei però aquesta es troba plena de mancances i buits en el seu desenvolupament. La llei no preveia, a tall d’exemple, l’increment d’assassinats de dones que ja havien denunciat o bé que tenien un ordre de protecció en vigor. La violència masclista està augmentant en sectors on fins ara no era tant visible com és el cas del jovent.


Canviar el model de societat patriarcal no és fàcil però des de les JERC l’Hospitalet apostem per l’educació com a via per garantir un futur millor i arribar a abolir el patriarcat. Aquesta educació no només creiem que ha de donar-se a les escoles, sinó a les nostres llars, acabant d’una vegada per totes amb tots els estereotips imposats. Ens apropem a les dates nadalenques i cal que tinguem present la influència de les joguines sexistes en la conducta dels més petits. Les joguines envien missatges ocults a la canalla sobre els rols del patriarcat fent entendre per exemple a una nena que de gran haurà d’encarregar-se de les tasques de la llar. La infància és una de les etapes més importants en el desenvolupament de la persona com a individu i on s’adopten la majoria de conductes que més tard es manifestaran en l’adolescència i en l’etapa adulta.


Des de les JERC l’Hospitalet volem encoratjar a totes les dones víctimes de la violència de masclista a ser valentes i denunciar-ho. No volem que es repeteixin situacions a la nostra ciutat com vam veure el passat mes de setembre on va morir una veïna del barri de Sta Eulàlia a mans de la seva ex parella. Recordar també que per qualsevol dubte i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere hi ha un telèfon d’atenció a les víctimes de la violència masclista de l’Institut Català de les Dones el 900 900 120. Per últim volem convidar a tothom a assitir als actes institucionals convocats per demà 25 de novembre.


Si ets una dona que pateix la violència de gènere o bé en coneixes a cap que la pateixi no ho dubtis denuncia-ho.

3 comentaris:

Blog Riffenyo-cargolí ha dit...

Hola Annabel,
les Jerc Sant Just-Esplugues acabem de crear un nou bloc
Damià
PD : io tb crec en l'educació com a sistema x canvia l societat i acaba am akesta xacra ( i molts d'altrs )

Antoni Puig Solé ha dit...

I Palestina? ERC, quins nassos!
Article publicat a l'Avui per Salah Jamal

Sempre recordaré amb afecte aquell gest coherent i lúcid del Sr. Heribert Barrera. Fa vint anys la junta directiva de l'Ateneu Barcelonès que ell presidia em va invitar a debatre amb un prosionista i nacionalista català de quita y pon sobre el conflicte palestino-israelià, que aleshores, la primera Intifada palestina del 1989, estava en el seu punt més dramàtic.

EL SECRETARI DE L'ATENEU ENS CONVOCÀ tots dos per acordar els detalls i posar un títol al debat. Suggerí La situació actual del conflicte palestino-israelià, que el meu adversari rebutjà dient que els protagonistes són els països àrabs i Israel i que els palestins no són més que un ramat de beduïns. Així negava el dret a l'existència d'un poble... El càndid secretari, pressionat per la poderosa influència d'aquell personatge, publicà el debat amb un títol que ometia qualsevol al·lusió a Palestina. Immediatament vaig anar a exposar la qüestió a l'honorable Barrera que, a l'instant, pescava al vol el que jo argumentava. Enèrgicament, demanà al secretari rectificar el títol incloent-hi el nom de Palestina i remetre'l de nou a la premsa. Barrera murmurà: "Si no som solidaris amb els pobles oprimits perdrem la nostra essència de republicans i d'esquerra".

M'ADREÇO A LA MILITÀNCIA: ON SÓN ARA aquells valors solidaris de l'esquerra venuts pels líders que varen succeir en Barrera? Aquests creuen com beneits que és més rendible arrambar-se a l'ombra dels poderosos israelians que solidaritzar-se amb el poble palestí, encara que això sigui a costa de buidar el partit dels valors d'esquerra i de simpatitzants... Tot comença amb una senyora neocon que, per promocionar-se a si mateixa, feia servir el nacionalisme com un clínex i freqüentava més la COPE que el seu escó a Madrid. És sorprenent que mentre la societat catalana i l'europea en general, segons les enquestes, està descobrint la naturalesa feixista de l'Estat d'Israel, els tres líders actuals d'ERC, rivals per ocupar la poltrona del partit, menyspreen el gruix de la propalestina militància i s'apressen a manifestar lloances prosionistes. Vegem: mentre el que es vanta d'ésser el més independentista de tots anima els catalans a emular els psicòpates i ultrafeixistes colons jueus a Palestina, el senyor Puigcercós, al·lucinat pel que passava a Kosovo, diu a València que els catalans hem de tenir com a referència i aliats Israel i els Estats Units, és a dir, hem de construir murs, realitzar neteja ètnica, etc., i per acabar-ho d'adobar tot el senyor Carod lloa l'Estat d'Israel com a exemple en matèria de tolerància i llibertat.

EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN CATALÀ no s'ha assabentat del que deia el premi Nobel de la pau del 1984, el bisbe sud-africà Desmond Tutu, que assegurava que l'apartheid israelià contra els palestins supera el que hi havia a Sud-àfrica. El senyor Carod ho arregla tot donant als "rodamons" palestins 400.000 €.

AMICS MILITANTS, ELS PALESTINS reivindiquen de la comunitat internacional justícia i drets polítics i no 400.000 miserables euros donats per la Generalitat. Aquesta donació i altres serveixen per eximir-se de responsabilitats i, a casa nostra, ha servit perquè una dona venjativa i trànsfuga, que ara va de defensora dels contribuents, saldi comptes amb vosaltres.

PER CERT, LA SETMANA PASSADA ES VA organitzar un sopar míting que oferia l'ambaixador israelià i presidia el senyor Carod. M'agradaria que algú de vosaltres demanés al vicepresident que pregunti això a l'ambaixador de l'Estat modèlic: amb quines raons es prohibeix, cruelment, a centenars de palestins, malalts de càncer, sortir de Gaza per rebre tractament mèdic? D'aquests ja han mort 258 nens amb noms i cognoms, i amb reportatges i informacions periodístiques.

Anònim ha dit...

VIVA ESPAÑA Y ABAJO LOS CATALUFOS