L'educació, eix fonamental contra la violència masclista

La violència masclista malauradament continua sent una constant en la nostra societat, una violència que neix de la desigualtat, de l’abús de poder i del domini de l’home envers la dona dins d’una societat patriarcal. La xifra de dones mortes a causa de la violènca de masclista des d’inicis d’any fins al setembre a Catalunya ascendeix ja a 9 sense comptar les víctimes d’abusos i maltractaments tants físics com psicològics que segueixen patint cada dia dones de tots els indrets: veïnes, amigues, familiars... Només a Catalunya l’any 2007 es van registrar 15830 denúncies.

Tanmateix ni l’enduriment de les lleis, ni les campanyes fetes des del govern semblen sorgir efecte en una societat en la que se suposa que ha d’avançar cap a la plena igualtat. La llei integral aprovada ara fa 3 anys ha resultat infeficient en la seva aplicació, moltes de les mesures reflexades en aquesta llei han resultat poc efectives. Cada dia són més les dones que s’acullen als avantatges que va suposar l’aprovació de la llei però aquesta es troba plena de mancances i buits en el seu desenvolupament. La llei no preveia, a tall d’exemple, l’increment d’assassinats de dones que ja havien denunciat o bé que tenien un ordre de protecció en vigor. La violència masclista està augmentant en sectors on fins ara no era tant visible com és el cas del jovent.

Canviar el model de societat patriarcal no és fàcil però des de les JERC l’Hospitalet apostem per l’educació com a via per garantir un futur millor i arribar a abolir el patriarcat. Aquesta educació no només creiem que ha de donar-se a les escoles, sinó a les nostres llars, acabant d’una vegada per totes amb tots els estereotips imposats. Ens apropem a les dates nadalenques i cal que tinguem present la influència de les joguines sexistes en la conducta dels més petits. Les joguines envien missatges ocults a la canalla sobre els rols del patriarcat fent entendre per exemple a una nena que de gran haurà d’encarregar-se de les tasques de la llar. La infància és una de les etapes més importants en el desenvolupament de la persona com a individu i on s’adopten la majoria de conductes que més tard es manifestaran en l’adolescència i en l’etapa adulta.

Des de les JERC l’Hospitalet volem encoratjar a totes les dones víctimes de la violència de masclista a ser valentes i denunciar-ho. No volem que es repeteixin situacions a la nostra ciutat com vam veure el passat mes de setembre on va morir una veïna del barri de Sta Eulàlia a mans de la seva ex parella. Recordar també que per qualsevol dubte i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere hi ha un telèfon d’atenció a les víctimes de la violència masclista de l’Institut Català de les Dones el 900 900 120. Per últim volem convidar a tothom a assitir als actes institucionals convocats per demà 25 de novembre.

Si ets una dona que pateix la violència de gènere o bé en coneixes a cap que la pateixi no ho dubtis denuncia-ho.

Ningú no ens va advertir

I obro, de nou, aquella carpeta, i regiro, de nou, aquells fulls tot esperant que te m'apareguis,

de nou.

Ningú no ens va advertir que en aquell precís instant s'iniciava un compte enrere. Que serien moltes les hores, els dies, els segons, les pluges, els somriures, i les flors que floririen des d'aquel instant. I encara, encara avui, sóc capaç de recordar aquell somriure confiat, la forma de les ones que dibuixaven els teus cabells, la pell bruna del sol d'un estiu calorós, fins i tot, aquella xapeta vermella que duies penjada a la motxilla, aquelles albarques estiuenques, i aquells, aquells ulls blaus, que resten encara clavats a la meva retina. Encara, encara avui, sóc capaç de recordar aquelles primeres paraules que em vas adreçar, tot just quan s'inicià el compte enrere. Encara, encara avui, em veig amb cor de calcular el nombre de gotes de pluja – i el paraigües descuidat – que ens van esvalotar els cabells.

Ningú no ens va advertir que els dilluns serien una mica menys feixucs. No ens van advertir que anhelaríem els bon dia – amb les lleganyes encara als ulls – a primera hora del matí, amagats rere un diari qualsevol, i que aquells, aquells moments, serien tot el que necessitarien els nostres llavis per dibuixar un estúpid somriure que perdudaria durant tota la jornada. No ens van advertir, tampoc, que aprendríem a jugar amb les mirades, ni com de difícils són els comiats.

Ningú no ens va advertir de la quantitat de quilòmetres que recorreríem – plegats – en aquell autobús. No ens van advertir que les cançons que ens cantaríem a cau d'orella adquiririen un nou caire. No ens van advertir que llavors les distàncies es mesurarien en petons, ni tampoc que el despertar d'un bell somni pogués arribar a ser tant dolç.

Ningú no ens va advertir de les vegades que recorreríem – plegats – els carrers de Ciutat Vella. No ens van advertir que, quan el compte enrere finalitzés, tot adquiria una nova dimensió, i que no podríem dir el nom d'aquells carrers, aquelles places, sense recordar els nostres noms. No ens van advertir que cada cantonada ens recordaria la nostra olor, ni tampoc de quants petons serien còmplices aquells carrers. No ens van advertir que tal volta, recorreríem – plegats – aquells carrers i reviuríem, entre nans i fades, la nostra pròpia llegenda medieval, tu series el meu cavaller i jo, la teva princesa. No ens van advertir de la bellesa dels estels, front el mar. Ningú no ens va advertir que aquells carrers espiarien els nostres moviments, refermant-nos, com una parella més, davant els seus ulls.

Ningú no ens va advertir que un dia deixaríem de buscar mots rebuscats i que en compte de dir tu i jo seríem capaços de dir : nosaltres.

Polítiques de joventut? Per quins joves?

Ja fa un temps que com a jove de la ciutat de vegades em pregunto on són les polítiques de joventut d’aquesta ciutat, sobretot, comparant amb d’altres poblacions – no necessariament més grans - que ens passen per davant en mil sentits. La ciutat de l’Hospitalet presenta una gran mancança pel que fa a les polítiques de joventut, fet que trobo realment lamentable tenint en compte la importància del jovent en el desenvolupament d’una ciutat.

Ens trobem davant d’un pla local de joventut - el qual hauria de ser el punt de partida d’aquestes polítiques – que per començar no ha comptat amb la participació del jovent. Un pla local on no es defineixen mesures concretes que fomentin la participació del jovent i només parla de la coordinació amb les diferents estructures de l’ajuntament i l’Espai Molí. Ens trobem davant d’un pla que no crea mecanismes que permetin una bona comunicació entre l’Ajuntament i el jovent, amb només un sol punt d’informació per, recordem, la segona ciutat en nombre d’habitants del Principat. Només podem classificar la tasca de la regidoria de joventut com a deficient a l’hora de crear mecanismes que permetin la participació del jovent i les entitats, coneixedores de primera mà de les necessitats i mancances dels i les joves.

Ens trobem davant la passivitat de l’Equip de Govern a l’hora de dur a terme mocions aprovades a la darrera legislatura com el Carnet Cultural Jove, o davant del rebuig de mocions com la creació d’un Consell Local de Joventut que permetria una vertadera participació del jovent en les polítiques de joventut. Hem vist també com a la celebració de les III jornades pràctiques en polítiques municipals de joventut celebrades a la Farga es van fer al marge de les entitats juvenils de la ciutat, les quals no han rebut cap tipus d’informació ni han estat convidades a participar-hi. Fet que mostra, una vegada més, la manca de voluntat per part de la regiduria de joventut de tenir en compte les entitats juvenils de la ciutat a l’hora de definir les polítiques de joventut.

Així doncs, cal establir unes polítiques de juvenils pels i dels joves, unes polítiques que facilitin al jovent la seva emancipació en tots els seus àmbits, tant pel que fa a l’habitatge com a l’educació passant per l’oci i la cultura. Unes polítiques que fomentin la participació juvenil en aquestes, així com, un model informatiu bidireccional, s’ha de saber escoltar als joves i copsar les seves necessitats i preocupacions, de la mateixa forma que el jovent ha d’estar informat.

Des d’aquí animo a l’Equip de Govern a que reflexioni sobre el paper dels joves a la ciutat, la feina feta i els animo a posar-se les piles i començar a replantejar-se quines haurien de ser les polítiques de joventut que realment necessita la ciutat.

Publicat a www.hospi.cat

Gràcies

Ja fa unes quantes setmanes que vaig tenir el gran honor de ser escollida com la nova portaveu de les JERC l'Hospitalet i només puc dir gràcies als tots els que m'heu donat suport, gràcies a tots per confiar en mi.

És per mi un orgull i un gran repte representar el jovent independentista de la ciutat. Tinc el precedent de la feina ben feta, de la molta feina feta, sempre a prop del jovent, intentant en la mesura del possible copsar les preocupacions dels i les joves, mobilitzar el jovent, fer arribar la nostra veu arreu de la ciutat, ser presents quan cal ser-ho. La feina no ha estat fàcil i no ho serà. Agafo les rendes de la secció local en un dels seus millors moments on gairebé s'ha triplicat el nombre de militància activa. Sóc conscient que potser no serem les joventuts amb més nombre de militància de la ciutat però també sóc conscient que som la única organització juvenil de la ciutat que la seva filosofia es bassa en el treball pel i amb el jovent. Així doncs, cal continuar aquesta dinàmica adoptada en els darrers anys i aprofitar l'empenta de la gent nova que avui ens fa costat.

Avui dia el jovent de la ciutat passa per una etapa no gens favorable sobretot pel que fa a l'emancipació. L'alt preu dels habitatges, la precarietat laboral, l'especulació, l'alta taxa d'immigració... A més té el valor afegit de la pèrdua de caràcter i personalitat per la proximitat amb Barcelona. L'Hospitalet potser no serà la ciutat més bonica de tot els Països Catalans, potser tindrem moltes mancances, però és la meva ciutat i me l'estimo, m'estimo la seva gent, els seus carrers... i per això vull el millor per la meva gent.

L'Hospitalet és quelcom més que com malanomenen alguns "un barri de Barcelona", és la segona ciutat en nombre d'habitants del principat darrere de Barcelona amb 260.000 habitants. L'Hospitalet té els seus llocs per veure-hi, per perdre't. El parc de Can Buxeres, el parc de les planes, el parc de l'Alhambra, les rambles, l'esglèsia romànica de Santa Eulàlia, l'ermita de bellvitge, l'acollidora... Una ciutat dividida per les vies del tren, fundada primerament per la immigració barcelonina quan les muralles de la ciutat de Barcelona es van quedar petites, més tard per la immigració de Múrcia i Andalusia per la construcció del metro i ara per la immigració àrab, sudamericana, africana..., una ciutat la qual el seu nom ja ho diu tot, l'hospitalet, no d'hospital, sinó d'hospitalitat el qual el reb de l'antic hostal -que no hospital- que acollia a la gent que hi passava, una ciutat d'acollida, Té una personalitat que només la pots copsar coneixent-la a fons, però sobretot, el que fa especial l'Hospitalet i el que la diferencia més de Barcelona és la seva gent, la seva forma de fer i de conviure.

També fa unes setmanes ens va abandonar de les JERC una de les persones que més m'ha ensenyat, el Jesús Palomar. Només voldria des d'aquí agraïr-li aquests anys al seu costat. El Jesús és una d'aquelles persones que potser diràs que no calla mai, però que les seves aportacions són sempre interessants, li agrada la feina ben feta i facilitar-li als altres! És una d'aquelles persones que saps que pots parlar de tot i que hi pots confiar. Haurà abandonat la militància, però ell ja ho sap, les JERC mai s'abandonen i sé que podré comptar amb el seu ajut sempre que ho necessiti.

Representar les JERC l'Hospitalet és per mi un gran repte i un gran honor, i més veient els "cracks" que m'han precedit com l'Eduard Suàrez o la Núria Palomar, dels quals he après i aprenc diàriament. Només espero arribar a fer-ho la meitat de bé de com ho han fet ells dos i que em segueixin fent costat en aquesta nova etapa i responsabilitat que per mi representa representar el jovent independentista de la ciutat.