Per tot, per res

ARRAN DE SORRA L'ESPILL

Arran de sorra l'espill
de la quietud de l'aigua
i el teu cos lleuger, lleuger
com una cançó poruga.

Arran de llavi el desig
i als dits un tacte de roses,
i el teu c

os lleuger, lleuger,
entre el meu desig i l'aigua.

I aquí el poema es fa carn,
la teva carn i la meva,
i un sol crit sense ressò
dins l'oci immens de la tarda.

Miquel Martí i Pol





I és per tot i per res que els meus pensaments es concentren en un sol punt.
Tanco els ulls i allà hi ets, tant real, tant viu... Les meves mans recorren deleroses cadascun dels racons del teu cos, el teu tacte, el meu, el desig de tots dos que s'uneix en un de sol, mentre els teus llavis busquen els meus llavis, suaus, ardents... Aquelles carícies, aquells petons, aquells somriures còmplices d'aquelles paraules que ens dèiem a cau d'orella.
Però quan obro els ulls tot es esvaneix , els teus ulls, les teves mans, els teus petons. Res queda d'aquells instants, el trist somriure amb que ara recordo aquells moments, la trista melangia d'aquells petons que ens vàrem fer temps ençà, les nostres mans unides en un sol punt, els nostres cors bategant cada vegada més fort. Junts vàrem emprendre un nou camí, un camí de carícies, un camí de dolces abraçades del qual ara només conservo aquest dolç record que nit rere nit emprèn un nou camí infinit, el camí dels meus somnis.