Darrerament hem pogut observar com certa part de la societat ha mostrat una certa discrepància/desconfiança en la política, un fet si més no al meu parer, bastant preocupant del qual se'n va fer ressò durant els darrers dies després de les eleccions però del qual no se n'ha tornat a parlar gaire després, potser perquè els polítics no ho volen veure o pensen que no és un fet gaire col·ectiu. El fet és que s'ha vist un augment de vots en blanc, això no es pot pas negar i n'estic ben segura que si decidíssim fer una enquesta a peu de carrer preguntant a la gent què pensa de la política els resultats esdevindrien preocupants.M'atreviria a dir que la gent més que desconfiar en la política desconfia dels polítics. La gent està farta de falses promeses, està farta dels numerets de nens de primària que munten al congrés o als parlaments, està farta de les demagògies constants per part de totes bandes. La gent comença a tenir criteri, té problemes, problemes amb cara i ulls, problemes que les classes dirigents haurien de tractar solucionar i que ves per on, en comptes de proporcionar solucions se'n parla molt però de fets res de res. Moltes campanyes dient "fets no paraules" però sembla que a la pràctica les coses no són pas així.
Quan un polític accedeix a un càrrec és gràcies a la confiança que certa part de la societat ha dipositat en ell. Està clar que per poder accedir a aquest lloc de treball hi ha molts anys de feina i dedicació sense rebre res a canvi, però què passa quan la política va més enllà dels ideals? Quan de la política se'n fa la teva vida? Tot canvia quan un polític passa a dedicar-se només a la política, quan aquell càrrec va més enllà de la seva ideologia, es torna el seu lloc de treball i com tothom, lògicament, fa tots els possibles per no perdre'l, però fins a quin punt pot arribar per no perdre el seu lloc de treball? Si principalment la seva militància política es basava en els seus ideals quan accedeix a un alt càrrec passa a ser la seva forma de guanyar-se la vida, té poder, té diners i s'ha de mantenir a allà i per mantenir-se a allà pot arribar a obviar els seus ideals, el vertader motiu pel qual es va endinsar en el món de la política. És capaç de dir una cosa totalment contrària a la que sap que farà simplement per no perdre el seu lloc de treball, és capaç de perdre els seus ideals, d'actuar de forma totalment contrària als seus principis. Personalment prefereixo pensar que no tots els polítics esdevenen així però que n'hi ha molts, massa, que finalment acaben així.
S'ha de dir també que hi ha molta gent que diu sentir-se enganyada, que diu que els polítics mai compleixen les promeses, però també hi ha un altre fet i és que la gran majoria de la gent quan decideix dipositar el seu vot ni tan sols s'ha molestat en llegir-se el seu programa electoral, les propostes que diuen que pensen fer si governen. Per poder parlar amb propietat tots els que diuen sentir-se enganyats haurien com a mínim d'haver-se llegit les propostes, de valorar fins a quin punt han arribat a complir aquelles promeses que van fer i pel que es veu ""ningú"" no ho fa. Aquest també és un fet criticable però tampoc justifica que per això els polítics ja no hagin de complir el que diuen. La gent hauria de conèixer a fons totes les opcions polítiques que existeixen arreu del món i una vegada conegudes si analitzades fer valoracions i apostar per la proposta que més els beneficiarà. Estic ben segura que si a molts els hi preguntéssim què és el capitalisme, el comunisme, l'anarquisme, quins són els seus principis molts, més dels que ens pensem, ni tan sols sabrien donar-te una explicació que s'apropi a la realitat. Aquest també és un fet preocupant, el desconeixement de la política, la ignorància, beneficia a la dreta, beneficia a aquells que volen treure profits personals del teu vot que tu molt innocentment amb tota la confiança del món has dipositat en ells.
La sinceritat en la política no és gaire fàcil de trobar. Si realment els polítics als seus programes fessin valoracions reals del que poden fer es reduirien fins la meitat. Si fessin programes electorals amb cara i ulls. Penso que no és gaire difícil i que si tots ho fessin segurament el vot de la gent canviaria i molt, però sembla que aquest fet de "mentir" o millor diguem-ne exagerar els programes electorals ja va implícit en la política. La política ha esdevingut una mena de joc en el que els partits polítics van a veure qui la diu més grossa, qui difama millor, qui troba el punts febles de l'adversari, la lluita per la supervivència. Es perden els vertaders valors de la política que no són altres que aconseguir el millor per la societat, solucionar els problemes de la gent i millorar substancialment la qualitat de vida de les persones. Hem arribat a un punt on "tot val" per tal de ser tu i no l'altre qui manegui els diners, un punt en que la gent, que no és pas tonta com es pensen els polítics se n'ha adonat, clar que sempre seguirà el grup de votants fidels al partit polític que tant si com no el seguiran votant, ni tan sols es paren a valorar i ser crítics, ja van escollir una opció fa uns anys i es ben difícil que la tornin a canviar. Tot partit polític té els seus seguidors, els seus fans, hooligans, com si d'un dogma de fe es tractés. Fet que ajuda a mantenir encara més la farsa i el constant joc d'uns i d'altres.
La política i tots aquells que l'integren, els polítics, no són més que el reflex de la societat. De corruptes, mentirosos, males persones, creguts, ambiciosos... n'hi ha a tot arreu i com no a la política també hi són i això té una explicació ben senzilla: la política està formada per humans. La societat és així. Fer que la política no hi hagi ni corruptes, ni mentiders (...) seria canviar la societat i desgraciadament em resigno a pensar que canviar la societat d'avui dia totalment per tornar a TOTES les persones justes i igualitàries és un fet utòpic, així que no podem pretendre canviar la política perquè per canviar la política hauríem de canviar els polítics i per canviar els polítics hauríem de canviar la societat. Però per altra banda si que podem regular i posar mesures per impedir que passi això, per impedir que els interessos personals arribin a la política. Primer tots i totes hauríem de tenir més vista com diria ma mare, hauríem de ser prou crítics primer amb nosaltres mateixos que sempre va bé i després amb els polítics i analitzar quines de les opcions és més bona pels interessos del conjunt (vist des d'una òptica socialista ja que, penso que tots i totes hem de mirar sempre pels interessos del conjunt de la societat que al cap i a al fi són els nostres interessos també), hauríem de veure quines de les opcions que tenim al nostre abast són les que realment s'adapten millor als nostres interessos i això només és possible si analitzem els fets de cada opció. De vegades s'ha d'escollir la opció menys dolenta de totes.
Molts tampoc es senten representats per cap de les opcions que se'ls hi presenta però això no vol dir que estiguis sol i quan arriba aquest moment el que s'ha de fer és impulsar una altre opció on t'hi sentis representat. S'hauria d'afegir també que estar d'acord al 100% amb les idees que promulga un partit polític és totalment impossible, que pots estar d'acord en un 50- 75% de les accions, que a la mínima de canvi no s'han d'impulsar més i més opcions ja que la cosa se n'aniria de les mans. La democràcia és més justa i més democràtica, quantes més opcions polítiques existeixin amb més matisos i quan més alta sigui la participació, però és clar que tot ha de ser en la seva justa mesura.
Penso que ha arribat el moment en que la veu de la gent s'ha de sentir més, que el poble ha de participar més en la política clar que altre cosa és que els polítics permeti al poble participar més en la política però el poble té la millor arma que mai podria tenir i és que els polítics depenen totalment de nosaltres per poder ser. Ha arribat el moment en que la societat ha de ser més crítica, ha de demanar els seus drets i no ha de deixar-se trepitjar ni suportar més els jocs de nens que resulten en molts casos un insult a la intel·ligència i capacitat de decidir de tots nosaltres. Ha arribat el moment en que ens toca reclamar el que ens pertoca, ens toca parlar amb claredat, sense caure en demagògies i en joc. S'han de posar mesures perquè els interessos personals no prioritzin la política, que ser polític sigui digne d'admirar per tothom i que la gent deixi de veure als polítics com gent d'un món a part, són persones com nosaltres, res més lluny de la realitat. Nosaltres decidim qui governa, nosaltres hem de decidir qui és més apte per governar més enllà del seu aspecte i estudis, hi ha una cosa que és diu sinceritat, companyerisme i solidaritat, termes que alguns polítics se n'han oblidat però que al meu parer són la base sense la qual un polític no pot governar.
Quan un polític accedeix a un càrrec és gràcies a la confiança que certa part de la societat ha dipositat en ell. Està clar que per poder accedir a aquest lloc de treball hi ha molts anys de feina i dedicació sense rebre res a canvi, però què passa quan la política va més enllà dels ideals? Quan de la política se'n fa la teva vida? Tot canvia quan un polític passa a dedicar-se només a la política, quan aquell càrrec va més enllà de la seva ideologia, es torna el seu lloc de treball i com tothom, lògicament, fa tots els possibles per no perdre'l, però fins a quin punt pot arribar per no perdre el seu lloc de treball? Si principalment la seva militància política es basava en els seus ideals quan accedeix a un alt càrrec passa a ser la seva forma de guanyar-se la vida, té poder, té diners i s'ha de mantenir a allà i per mantenir-se a allà pot arribar a obviar els seus ideals, el vertader motiu pel qual es va endinsar en el món de la política. És capaç de dir una cosa totalment contrària a la que sap que farà simplement per no perdre el seu lloc de treball, és capaç de perdre els seus ideals, d'actuar de forma totalment contrària als seus principis. Personalment prefereixo pensar que no tots els polítics esdevenen així però que n'hi ha molts, massa, que finalment acaben així.
S'ha de dir també que hi ha molta gent que diu sentir-se enganyada, que diu que els polítics mai compleixen les promeses, però també hi ha un altre fet i és que la gran majoria de la gent quan decideix dipositar el seu vot ni tan sols s'ha molestat en llegir-se el seu programa electoral, les propostes que diuen que pensen fer si governen. Per poder parlar amb propietat tots els que diuen sentir-se enganyats haurien com a mínim d'haver-se llegit les propostes, de valorar fins a quin punt han arribat a complir aquelles promeses que van fer i pel que es veu ""ningú"" no ho fa. Aquest també és un fet criticable però tampoc justifica que per això els polítics ja no hagin de complir el que diuen. La gent hauria de conèixer a fons totes les opcions polítiques que existeixen arreu del món i una vegada conegudes si analitzades fer valoracions i apostar per la proposta que més els beneficiarà. Estic ben segura que si a molts els hi preguntéssim què és el capitalisme, el comunisme, l'anarquisme, quins són els seus principis molts, més dels que ens pensem, ni tan sols sabrien donar-te una explicació que s'apropi a la realitat. Aquest també és un fet preocupant, el desconeixement de la política, la ignorància, beneficia a la dreta, beneficia a aquells que volen treure profits personals del teu vot que tu molt innocentment amb tota la confiança del món has dipositat en ells.
La sinceritat en la política no és gaire fàcil de trobar. Si realment els polítics als seus programes fessin valoracions reals del que poden fer es reduirien fins la meitat. Si fessin programes electorals amb cara i ulls. Penso que no és gaire difícil i que si tots ho fessin segurament el vot de la gent canviaria i molt, però sembla que aquest fet de "mentir" o millor diguem-ne exagerar els programes electorals ja va implícit en la política. La política ha esdevingut una mena de joc en el que els partits polítics van a veure qui la diu més grossa, qui difama millor, qui troba el punts febles de l'adversari, la lluita per la supervivència. Es perden els vertaders valors de la política que no són altres que aconseguir el millor per la societat, solucionar els problemes de la gent i millorar substancialment la qualitat de vida de les persones. Hem arribat a un punt on "tot val" per tal de ser tu i no l'altre qui manegui els diners, un punt en que la gent, que no és pas tonta com es pensen els polítics se n'ha adonat, clar que sempre seguirà el grup de votants fidels al partit polític que tant si com no el seguiran votant, ni tan sols es paren a valorar i ser crítics, ja van escollir una opció fa uns anys i es ben difícil que la tornin a canviar. Tot partit polític té els seus seguidors, els seus fans, hooligans, com si d'un dogma de fe es tractés. Fet que ajuda a mantenir encara més la farsa i el constant joc d'uns i d'altres.
La política i tots aquells que l'integren, els polítics, no són més que el reflex de la societat. De corruptes, mentirosos, males persones, creguts, ambiciosos... n'hi ha a tot arreu i com no a la política també hi són i això té una explicació ben senzilla: la política està formada per humans. La societat és així. Fer que la política no hi hagi ni corruptes, ni mentiders (...) seria canviar la societat i desgraciadament em resigno a pensar que canviar la societat d'avui dia totalment per tornar a TOTES les persones justes i igualitàries és un fet utòpic, així que no podem pretendre canviar la política perquè per canviar la política hauríem de canviar els polítics i per canviar els polítics hauríem de canviar la societat. Però per altra banda si que podem regular i posar mesures per impedir que passi això, per impedir que els interessos personals arribin a la política. Primer tots i totes hauríem de tenir més vista com diria ma mare, hauríem de ser prou crítics primer amb nosaltres mateixos que sempre va bé i després amb els polítics i analitzar quines de les opcions és més bona pels interessos del conjunt (vist des d'una òptica socialista ja que, penso que tots i totes hem de mirar sempre pels interessos del conjunt de la societat que al cap i a al fi són els nostres interessos també), hauríem de veure quines de les opcions que tenim al nostre abast són les que realment s'adapten millor als nostres interessos i això només és possible si analitzem els fets de cada opció. De vegades s'ha d'escollir la opció menys dolenta de totes.
Molts tampoc es senten representats per cap de les opcions que se'ls hi presenta però això no vol dir que estiguis sol i quan arriba aquest moment el que s'ha de fer és impulsar una altre opció on t'hi sentis representat. S'hauria d'afegir també que estar d'acord al 100% amb les idees que promulga un partit polític és totalment impossible, que pots estar d'acord en un 50- 75% de les accions, que a la mínima de canvi no s'han d'impulsar més i més opcions ja que la cosa se n'aniria de les mans. La democràcia és més justa i més democràtica, quantes més opcions polítiques existeixin amb més matisos i quan més alta sigui la participació, però és clar que tot ha de ser en la seva justa mesura.
Penso que ha arribat el moment en que la veu de la gent s'ha de sentir més, que el poble ha de participar més en la política clar que altre cosa és que els polítics permeti al poble participar més en la política però el poble té la millor arma que mai podria tenir i és que els polítics depenen totalment de nosaltres per poder ser. Ha arribat el moment en que la societat ha de ser més crítica, ha de demanar els seus drets i no ha de deixar-se trepitjar ni suportar més els jocs de nens que resulten en molts casos un insult a la intel·ligència i capacitat de decidir de tots nosaltres. Ha arribat el moment en que ens toca reclamar el que ens pertoca, ens toca parlar amb claredat, sense caure en demagògies i en joc. S'han de posar mesures perquè els interessos personals no prioritzin la política, que ser polític sigui digne d'admirar per tothom i que la gent deixi de veure als polítics com gent d'un món a part, són persones com nosaltres, res més lluny de la realitat. Nosaltres decidim qui governa, nosaltres hem de decidir qui és més apte per governar més enllà del seu aspecte i estudis, hi ha una cosa que és diu sinceritat, companyerisme i solidaritat, termes que alguns polítics se n'han oblidat però que al meu parer són la base sense la qual un polític no pot governar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada