Tornem-hi!

Després d'un temps d'inactivitat blocaire he decidit retornar. M'hagués agradat haver pogut actualitzar més el bloc però ja hagi estat per manca de temps o de ganes no ha pogut ser. Han passat moltes coses en aquests mesos d'inactivitat, tant de caire polític com personal, i si em permeteu, i sinó també que per alguna cosa és el meu bloc, em disposo a fer un petit balanç.

L'actualitat política ha estat molt renyida en aquest temps. Hem passat unes eleccions municipals on per desgràcia, hem perdut l'únic regidor que teníem: l'Eduard Suàrez. Una persona molt capacitada i amb moltes ganes de fer feina pels i les hospitalencs/hospitalenques. Personalment, penso que s'ha fet molta feina i que ens ha passat factura el descontent general amb la política. No hi ha res que faci més ràbia que, tot i saber que s'ha fet molta feina i molt ben feta, els resultats obtinguts no es corresponguin amb els resultats que penso que ens mereixíem. Però bé, això ja ha passat i ara toca seguir treballant encara més (si es pot). No ens podem deixar vèncer pel desànim, ans al contrari, necessitem ara més que mai ressorgir amb més forces malgrat que ara no serem ningú pel que fa als mitjans de comunicació. L'Hospitalet es mereix quelcom millor que el que tenim ara i no ens hem d'arrugar, hem de plantar cara a la situació per millorar les condicions de vida dels i les hospitalencs i hospitalenques.

Personalment el balanç el considero força bo. Un any de canvis, tal i com m'esperava, on tant hi ha hagut moments esplèndids com moments que voldries desaparèixer. He conegut gent fabulosa que sé que passi el que passi els conservaré, que sempre podré comptar amb ells pels que calgui, gent amb qui pots sortir i passar nits inoblidables. Però també he conegut gent que no es mereixen el que tenen. Prefereixo pensar que el temps posa al seu lloc a tothom. He patit també un desengany amorós, sempre em quedarà el consol de pensar "va ser bonic mentre durà". Mentiria si digues que no he estat feliç tot aquest temps que ha durat, però també mentiria si digués que no ha significat res per mi, que ja no m'importa. Mentiria si digues que no el trobo a faltar, que no enyoro tots aquells moments, quotidianitats de la vida diària al seu costat, mentiria si digués que res em recorda a ell, mentiria si digués que no estic dolguda... Però també sé que no em puc permetre decaure, que coses pitjors he viscut. Quan la vida et dona l'esquena hem de somriure i treure forces dels racons més inhòspits del nostre interior, perquè no em puc passar la vida plorant, no hi guanyo res, perquè de vegades hi ha coses que no tenen explicació, passen perquè han de passar, sense cap mena de sentit lògic i no ens queda més remei que resignar-nos a acceptar-ho, no podem fugir de la realitat per molt dura que sigui, ens hi hem d'enfrontar de cara, amb serenitat, fermesa i convicció, quan encara tens tota una vida per davant la vida et dona mil oportunitats, només cal que les aprofitem. Segur que m'equivocaré i em tornaré a equivocar una i altre vegada però aquell que mai arrisca està destinat a no ser mai feliç. Malgrat que aquestes experiències facin mal són necessàries. No només per aprendre pel futur sinó per valorar els bons moments. Sé que per ser feliç no necessito res més que ser jo mateixa, estar envoltada dels meus, fer allò que de veritat m'omple i m'agrada, que no necessito dependre de ningú per aixecar-me amb un somriure i posar-me ben maca, que no necessito sentir-me millor que els altres per ser feliç, ni necessito sentir-me bé a base de les penes dels altres. Simplement sóc així, no hi puc fer més, però malgrat tot, sóc feliç.

Avui us deleito amb una foto meva amb un somriure d'orella a orella. Espero aprofitar aquest estiu a part per posar tot en ordre externament, per posar tot en ordre interiorment. Que m'hi passaré més per aquí i que espero que tots vosaltres hem feu costat i hem feu veure els vostres punts de vista. Espero recuperar-me aviat de l'operació de l'11 de juliol i passar-m'hi per aquí, que de ben segur que em recuperaré aviat ;)

Gràcies a tots els que us passeu per aquest bloc i a tots aquells que hem feu costat dia rere dia i us envio un petó ben ben ben gros a tots vosaltres. Fins aviat!