Banalitats

9/09/08

He decidit no tornar a plorar. I ho dic amb tota la fermesa del món, amb la mateixa amb la que 5 min després sóc conscient que desfaré.

Avui, com ahir i com sé que serà demà,- perquè no només les pitonises saben preveure el futur-sé que no arribarà cap senyal. Que les onades del mar continuaran bramant a la costa, i que continuaré sentint la seva remor - propera a les meves oïdes, llunyanes al meu cervell -, continuaré escoltant els llargs silencis de la foscor i em semblarà, només per un instant, que em xiuxiuejen el teu nom.
La salinitzada brisa de la mar continuarà acaronant les meves galtes, contínuament, sense cesar un sol segon, i sé que m’endurà records d’un temps llunyà – o potser no tant llunyà -, continuaré notant el seu tacte sota el Sol d’un estiu calorós i que em semblarà, només per un instant, que m’acaronen com les teves mans.

Puc afirmar, també, que cap tempesta estiuenca que caigui damunt la mar serà capaç d’endur-se la remor, ni la brisa i que la sorra continuarà esmunyint-se, inaturablement, entre els meus dits.

He decidit que a partir d’ara banalitzaré tots els petits pensaments que duguin dibuixat el teu nom. I ho dic amb tota la fermesa del món, amb la mateixa amb la que 5 min després sóc conscient que desfaré.

Casal de joves, per quan?

L'Ajuntament de l'Hospitalet no ha cregut mai en el jovent, no ha cregut mai en les qualitats i capacitats del jovent en el mateix moment que no ens permet participar i decidir en les polítiques de joventut. Tenim diversos casals per la gent gran, fins i tot un consell de la gent gran, en canvi, no hi ha cap casal de joves ni cap consell de joventut.

Les JERC fa anys que reclamem la creació d'un casal de joves, un espai de trobada i autogestionat pels i les joves on siguin aquests els impulsors mitjançant un procès participatiu, que el jovent sigui qui decideixi l'ús de l'espai. Aquest casal podria donar resposta a diferents necessitats del jovent com seria: casal d'entitats, bucs d'assaig, espai tecnològic, aules d'estudi, etc.

Creiem que l'antic CAP de la Plaça Espanyola, ocupat anteriorment per un grup d'okupes i on més tard va deixar de tenir ús és l'espai adient per encabir aquest espai. El projecte de l'Ajuntament és enderrocar l'edifici per ampliar la plaça, nosaltres però creiem que aquest espai seria l'idoni per encabir aquest projecte considerant les característiques de la zona i al costat de la oficina d'emancipació.

El jovent de l'Hospitalet mereix ja un casal per joves, mereix que l'Ajuntament consideri d'una vegada per totes la veu del jovent i ens permeti participar i incidir realment en unes autèntiques polítiques de joventut.

Festes de primavera? Així no

Les festes de primavera han tornat a la nostra ciutat un any més i un any més el jovent ens veiem discriminats per unes festes en les quals no se'ns permet participar ni viure-les en català. Vivim unes festes de primavera on la presència del català és gairebé inexistent i on la participació és tant sols una utopia.

El jovent no ens conformem amb 3 concerts gratuïts a la Tecla Sala, tampoc amb pagar 21€ per uns concerts d'una festa major i menys en els temps que estem on si fa uns anys ser mileurista era tot un luxe, ara tenir un treball precari és una sort! El jovent volem avançar cap a unes autèntiques festes de primavera participatives on nosaltres puguem decidir quines festes volem i com les volem, que el jovent siguem els impulsors de les festes com fan a tantes altres poblacions.

Volem viure les festes en català com a llengua pròpia i de cohesió de l'Hospitalet. Si l'any passat dèiem que només hi havia un grup de música que cantava part de la seva discografia en català enguany podem dir que cap grup de música canta en català, dit això: gràcies marín . L'equip de govern hauria d'impulsar la música i la cultura en català i no només afegir-ho als discursos simplement perquè “és el que toca” i “queda bé”. Volem unes festes per tota la ciutat i no centrades principalment en el barri del Centre, l'Hospitalet també som Sta. Eulàlia, Collblanc-La Torrassa, Bellvitge...

Malgrat tot l'alcaldessa ens segueix venent un l'Hospitalet “modern, cívic, obert, crític, participatiu, multicultural, solidari”. Sincerament penso que vivim realitats paral·leles. M'estimo l'Hospitalet, m'estimo la seva gent i els seus carrers i per això vull unes festes a l'alçada de la nostra ciutat, unes festes on tots i totes hi puguem participar i trobem el nostre espai. Sembla però, que haurem d'esperar però mentrestant, que tingueu molt bones festes!...

Trenquem barreres

Encara avui dia les dones ens trobem amb dificultats afegides a l'hora d'emancipar-nos i accedir a una plena autonomia que ens permeti desenvolupar-nos. La realitat de la dona jove a la nostra societat ha canviat però no encara la discriminació salarial: les dones joves seguim cobrant un 30% menys per desenvolupar la mateixa feina que un home. Moltes d'aquestes barreres s'han anat enderrocant gràcies a les nostres antecessores però n'han sorgit de noves.

Ens trobem amb un seguit de barreres com la dificultat a l'hora de trobar feina o la temporalitat que la crisi ha fet augmentar, però persisteixen encara d'altres com la discriminació salarial o l'assetjament sexual i per motiu de sexe que continuen sent una constant en el nostre dia a dia. Aquestes són sens dubte mostres de com el model patriarcal segueix vigent en la nostra societat i, en molts casos, fins i tot justificat.

Al darrer pla local de joventut aprovat el 2008 no fa esment en cap moment en quines mesures o intervencions es preveuen per tal de fomentar l'accés al treball de les dones joves o millorar-ne les seves condicions laborals. Des de les JERC l'Hospitalet creiem que aquest és un tema de cabdal importància i que en aquest pla s'hauria d'incloure un punt concret de dones joves amb mesures reals i efectives que ajudin a aquest col·lectiu.

Mesures com garantir una reserva de places de treball destinades cap a les dones joves així com promoure l'accés de la dona en els sectors on es troben subrepresentades ja sigui fomentant-ne la formació en aquests sectors, fomentar l'emprenedoria de les dones joves mitjançant ajuts, realització de programes que fomentin l'autocupació de les dones o que incentivin la formació de cooperatives... Aquestes poden ser unes bones mesures per ajudar a les dones joves a accedir al món laboral tot millorant-ne les seves condicions laborals.

Des de les JERC l'Hospitalet creiem que el jovent som una garantia de futur però també som el present, un present que hem de lluitar per millorar el nostre país. El futur està a les nostres mans i no podem resignar-nos a no fer res per més de la meitat del jovent del nostre país, només fent feina dia a dia podrem millorar les condicions laborals, econòmiques i productives per arribar a una autèntica igualtat de drets i oportunitats.

Tu també pots ser víctima de la violència masclista

S'entén com a violència masclista la violència que s'exerceix contra les dones en un marc de relacions de domini, control i abús de poder de l'home envers la dona. Aquesta violència pot ser física, psicològica o econòmica, pública o en privat. Aquesta xacra social segueix avui dia més present que mai i moltes d'aquestes dones encara es troben desamparades . La violència masclista és un dels mecanismes més eficaços que impedeixen l'emancipació de les dones anul·lant la seva capacitat per poder esdevenir dones lliures i independents.

L'any passat les JERC l'Hospitalet vam fer especial èmfasi en la xifra de dones mortes i denúncies tramitades. Enguany volem posar èmfasi en la violència masclista exercida en les relacions abusives de parella. Les dones joves sovint veuen massa llunyà els abusos físics o bé només relacionen la violència masclista com a violència física, en canvi, no detecten com a violència masclista les actituds abusives de la parella. Des de les JERC volem remarcar que “controlar els missatges del mòbil” o frases com “no et posis aquesta faldilla”, “tu a allà no hi vas” o la gelosia són també violència masclista, priven i anul·len una vegada més la llibertat de les dones.

No hem de caure en l'error de pensar que només les dones amb baix nivell cultural o amb caràcter més feble són les que pateixen la violència masclista. Qualsevol dona pot ser víctima de la violència masclista i nostra és la tasca de denunciar-ho públicament. Callar no fa més que perpetuar aquesta situació, és un problema que ens pertany a tots i totes. La violència masclista que es duu en el si de la parella no és només un problema de parella, s'ha d'animar a la víctima a denunciar al seu agressor i no hem d'esperar a que la situació esdevingui pitjor.

Des d'aquest sentit volem remarcar un any més que la tasca duta des de l'Ajuntament és encara insuficient. S'ha de tenir especial èmfasi en els instituts lloc on comencen a aparèixer les primeres relacions, cal incidir en els i les més joves per tal que això ja no pugui ocórrer en un futur. Seria molt important crear una figura propera a les dones joves on aquestes puguin acollir-se en casos de violència masclista. És primordial ensenyar a les dones joves a detectar quins són els primers estadis de la violència masclista per tal que ho puguin denunciar el més aviat possible. Cal donar-li a la violència masclista la importància que té per això, continuem denunciant que un sol número de telèfon 3 hores un dia a la setmana queda molt lluny del que seria una vertader suport cap a la dona jove.

Recordar també que per qualsevol dubte i assessorament jurídic en matèria de violència masclista hi ha un telèfon d’atenció a les víctimes de l’Institut Català de les Dones el 900 900 120.

El jovent patim la crisi, el jovent volem mesures

Des de les JERC creiem que el jovent és una part indispensable de la societat i una garantia de futur. Ara bé, fa anys que el jovent patim la nostra pròpia crisi particular: la precarietat laboral. Aquesta situació ha estat agreujada ara a més per la crisi econòmica la qual ja no ens permet ni tant sols la opció de trobar un treball precari. La manca d'opcions per l'accés al treball, les dificultats a l'hora d'emancipar-nos i trobar un habitatge a la mida de les nostres butxaques, la manca de beques per poder formar-nos i realitzar-nos com a persones ens impossibilita una vegada més l'accés a una vida digne.

Les dades parlen per si soles. Fa un temps també ens fèiem ressò d'una notícia: “el 26.6% dels ERO han estat presentats al Baix Llobregat i a l'Hospitalet, que perdem més de 12.100 llocs de feina”. I davant d'això què fa l'Ajuntament de l'Hospitalet? On són les mesures per pal·liar la crisi? On són els llocs de treballs promesos per la gent del Gornal?

Les JERC de l'Hospitalet volem denunciar la incompetència de l'Ajuntament a l'hora de trobar solucions per pal·liar la crisi del jovent, per això degut a la seva incompetència vam presentar una ERO (Expedient de Regulació Ocupacional) a l'Ajuntament de l'Hospitalet. La crisi confon les mesures per pal·liar la crisi com a pèrdues dels drets dels treballadors i treballadores. Nosaltres però proposem:

• Elaboració d'un Pla Local d'Ocupació Juvenil que doni respostes a les necessitats ocupacionals del jovent de la ciutat.

• Elaboració d'un Pla d'Autoocupació Juvenil que fomenti l'obertura de negocis per a joves emprenedors.

• Promoure convenis entre l'Ajuntament i el sector privat per tal de procurar que els joves que s'acullin a cursos de formació acabin trobant feina, de la mateixa manera que s'ha d'instar a l'empresa per donar una bona formació a la gent que té contractada a través d'aquests cursos.

• Inclusió de clàusules socials de barri, mitjançant les quals s'obligui a les empreses contractades per part de l'administració pública a reservar un % de places per a gent del barri on es duu a terme l'obra o servei.

• L'Ajuntament com a avalador de projectes empresarials viables, per tal que els emprenedors puguin aconseguir el finançament necessari per a la creació de projectes empresarials nous

• Realitzar cursos de formació destinats als joves i dedicats a com treballar en temps de crisi, ajudar-los a cercar feina, com trobar tramitar l'atur, què fer en cas d'acomiadament, quin són els seus drets...

Festes de Primavera no pels més joves

Els rètols dels carrers fa setmanes que ens avisen la imminent arribada de les Festes de Primavera. Malgrat tot, cada any les festes resten impassibles per un ampli conjunt de la població. La manca d'activitats adreçades al jovent, centrada sobretot en els concerts, els quals, els dels grups principals tenen un preu d’entre 18€ i 21€, i amb només la presència d'un grup en llengua catalana transforma aquestes festes en impopulars i a anys llum del que haurien de ser les festes populars de la segona ciutat del Principat.

Ens trobem en un any de crisis econòmica on el jovent som un dels sectors més afectats, no només per la precarietat laboral que fa anys que patim com a joves, sinó pel que encara és més greu: la manca de treball. Creiem que és abusiu cobrar fins a 21€ per uns concerts que, a priori tractant-se de les Festes populars i remarco la paraula populars, haurien de ser accessibles tal com diu l'alcaldessa Núria Marín “on tothom pugui gaudir de l'espai públic”. Sembla però, que per l'alcaldessa dins del conjunt tothom no hi compta amb el jovent.

Per altra banda, la manca de presència de música en català menysprea i discrimina una vegada més la llengua pròpia de la nostra ciutat, així que quan l'alcaldessa diu “participar dels seus costums, des dels més arrelats dins de la nostra cultura catalana” serà que per cultura catalana entén la presència d'un sol grup amb una part de la seva discografia en català.

La passada legislatura les JERC vam presentar, a través del Grup Municipal d'Esquerra, una moció per la creació d'un Carnet Cultural Jove. Avui dia, anys després, encara segueix sense aplicar-se. Creiem que aquesta és una bona eina per apropar el jovent al consum de la cultura i de les Festes de la nostra ciutat i, per tant, creiem que és una bona oportunitat per posar-la en pràctica i de fomentar la participació del jovent en les Festes Majors.

Un any més les Festes de Primavera passaran per la nostra ciutat impassibles pel jovent, el qual no pot participar plenament en el seu contingut, discriminat lingüísticament i econòmicament.